LA LUCH@



LA LUCHA 

Del miedo tuve que hacer camino de uso sostenido, clamor de cierta valentía, desatando el nudo de tanto sufrimiento. 

La locura me dio el sinsabor de la realidad, que no era buena curación para las heridas. 

Bailando con el dolor en el tiempo me di cuenta, que tenía que hacerme una armadura y luchar con las armas de la valentía, que me hicieran el camino más liviano para continuar en la vida, sin rabia ya, con la que tener que luchar por la maldita realidad no aceptar. 

Soy yo el loco, el recuerdo del ayer de tanto temporal de dolor y amarguras vividas. 
Pero ahora ya no llevo el alma devastada, ahora soy soldado del amor y la esperanza. 

~~~~~~~~~~~~~~~~~~

LA LLUITA

De la por vaig haver de fer camí d'ús sostingut, clam de certa valentia, deslligant el nus de tant patiment.

La bogeria em va donar l'amargura de la realitat, que no era bona curació per a les ferides.

Ballant amb el dolor en el temps em vaig adonar, que havia de fer-me una armadura i lluitar amb les armes de la valentia, que em fessin el camí més lleuger per a continuar en la vida, sense ràbia ja, amb la qual haver de lluitar per  la maleïda realitat no acceptar.

Sóc jo el boig, el record de l'ahir de tant temporal de dolor i amargors viscudes.

Però ara ja no porto l'ànima devastada, ara sóc soldat de l'amor i l'esperança.

AUTOR: MIGUEL ÁNGEL PÉREZ SALCEDO/POETA INTEMPORAL ©.

Comentarios

Entradas populares